Las Escaleretas de Lecina-Lecina-Sierra de Guara

INTRODUCCIÓ
La ruta de les Escaleretas de Lecina és un itinerari curt però intens, una combinació perfecta de paisatge salvatge, patrimoni cultural mil·lenari i un tram equipat espectacular que trepa per les parets calcàries del cañón del río Vero. Tot plegat, en un entorn privilegiat: el Parque Natural de la Sierra y Cañones de Guara i el Parque Cultural del Río Vero, zones reconegudes per la UNESCO pel seu valor geològic i arqueològic.
DESCRIPCIÓ
Comencem a Lecina, un nucli petit i encantador presidit per la seva Carrasca mil·lenària, un exemplar monumental de Quercus ilex guardonat amb el premi Árbol Europeo del Año 2021. És un arbre imponent, símbol de la relació ancestral entre els habitants del Vero i el seu entorn natural.
Des de l’aparcament situat a l’entrada del poble prenem el camí que baixa cap al riu, un sender antic utilitzat durant segles per pagesos i pastors per accedir a les zones de cultiu del fons del Vero. Arribem a la Fuente de Lecina i, a partir d’aquí, el camí s’endinsa en el desfiladero del río Vero, un ambient de bosc de galeria humit i ombrívol, flanquejat per parets verticals que s’alcen a banda i banda.
Visitem les ruïnes del Molino de Lecina, situat literalment dins la hoz del Vero. Aquest antic molí aprofitava la força del riu, que aquí discorre encaixonat i obliga el caminant a creuar-lo diverses vegades. És un tram preciós, on l’aigua, la roca i la vegetació exuberant formen un conjunt d’una bellesa singular.
Seguint el curs del riu, trobem el desviament cap a la Ermita rupestre de San Martín, una petita construcció d’origen romànic excavada en la roca. La visita és breu i recomanable, però la ruta principal continua pel sender, que aviat abandona la ribera per iniciar l’ascens cap al tram equipat.
Aquí comença la part més aèria, tècnica i espectacular de la ruta: les Escaleretas de Lecina. Aquest antic camí vertical, picat a mà en la roca, servia com a via d’escapament per als habitants de Lecina quan el riu Vero creixia sobtadament i feia impossible remuntar-lo. Les crescudes podien prolongar-se durant dies, i alguns pagesos arribaven a pernoctar en abrics rocosos per evitar desplaçaments innecessaris.
Actualment, el tram ha estat equipat amb escalons metàl·lics, grapes, passarel·les d’uns 50 cm d’amplada i cables de passamà, que faciliten la progressió per les faixes rocoses superposades. Malgrat aquestes millores, és un recorregut exposat, no recomanable per a persones amb vertigen, i és aconsellable l’ús de casc, arnès i bagues d’ancoratge per garantir una progressió segura.
Durant l’ascens, el camí enllaça diversos abrigalls rupestres amb pintures d’art esquemàtic, declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO:
– Abrics del Gallinero
– Abric de les Escaleretas
– Abric de Lecina Superior
Les passarel·les i trams equipats permeten accedir a aquests abrics, que en èpoques passades també es destinaven a la conservació de ruscs o a la captura de fagines, aprofitant la seva ubicació elevada i difícilment accessible per a la fauna.
Un cop superat el tram equipat, el sender s’endinsa en la Selva de Lecina, un bosc dens i fresc que contrasta notablement amb la verticalitat del sector anterior. En aquest indret es troba el desviament cap als Covachos de Barfaluy, un altre conjunt d’abrigalls amb manifestacions d’art rupestre esquemàtic.
Finalment, el camí gira per completar el circuit i retorna a Lecina passant per la Cabornera, el barranc de Basender i la Font de Fuendiós, fins a concloure novament al nucli de partida.