Grallera de Ordiso-Bujaruelo-Torla

INTRODUCCIÓ
La travessa a la Grallera d’Ordiso combina una aproximació alpina molt estètica amb un descens subterrani únic al Pirineu. Des del refugi de Bujaruelo s’avança pel fons del vall de l’Ara fins a Ordiso, on el camí gira cap al nord i remunta amb decisió el barranc, passant per la cabaña derruïda i entrant en un ambient cada cop més mineral. A la cuenca superior, el sender condueix al sumidor on el riu desapareix entre blocs, punt d’accés a la cavitat. El descens segueix el curs actiu de l’aigua per una galeria freda i humida, amb petites sales, trams estrets, desgrimpades i diversos ràpels curts que donen ritme a la progressió. Finalment, la cavitat s’obre de manera sobtada a l’exterior a través d’un pont natural imponent, des d’on només resta retornar al camí del vall de l’Ara.
APROXIMACIÓ
Iniciem la ruta al Refugi de Bujaruelo, prenent la pista que remunta el vall en paral·lel al riu Ara en direcció al Refugi d’Ordiso. El camí avança de manera còmoda i progressiva, passant primer per la Font de Femalla, on seguim per la pista de la dreta. Poc després creuem el pont sobre l’Ara, un punt característic de l’itinerari, i continuem per la pista principal.
La traça s’endinsa en el vall sota la vertical del Salt del Pich, que queda a la nostra dreta, i després d’un quilòmetre aproximadament arribem al final de la pista, on es troba el Refugi d’Ordiso. Aquí deixem a la dreta el sender marcat amb les senyals del GR11, que continua remuntant l’Ara cap al Port de Bujaruelo, i prenem el camí de l’esquerra. Baixem uns metres per creuar de nou el riu Ara i enllaçar amb el sender que puja amb decisió per la vessant, seguint ara el curs del riu Ordiso.
La pujada és sostinguda i ens condueix fins a la Cabana d’Ordiso, avui derruïda, que apareix com a referència enmig del vall. Uns metres abans trobem una passarel·la metàl·lica que creua el riu; la travessem i continuem pel sender ben marcat que es dirigeix cap als Ibons d’Ordiso, ja en ambient d’alta muntanya.
A mesura que guanyem altura, el vall s’obre i el paisatge esdevé més mineral. Assolim la cota 2300 m, on el camí supera un petit colladet que dona accés a la conca superior. Des d’aquest punt ja divisem, a la dreta, el riuet que desaigua els ibons. El seguim en suau descens, avançant per prats i blocs dispersos, fins a arribar al sumidor on l’aigua desapareix bruscament entre les roques, filtrant-se cap a l’interior de la cavitat. Aquest punt marca la boca superior de la Grallera d’Ordiso, un indret solitari i molt estètic, amb el murmuri de l’aigua endinsant-se a la muntanya.
DESCENS
Entrem al sumidor per un curta desgrimpada entre blocs, on un passamans ens condueix directament a la instal·lació del primer ràpel. Aquesta primera vertical, d’uns vuit metres, ens deixa en una petita sala que marca l’inici de la galeria. A partir d’aquí avancem seguint el curs de l’aigua al llarg d’aproximadament un quilòmetre de recorregut subterrani. La progressió es desenvolupa per una galeria activa, estreta en alguns trams i més ampla en d’altres, sempre acompanyats pel murmuri de l’aigua que discorre entre les calcàries del vall d’Ordiso. Trobem diversos desgrimpades senzilles i tres ràpels addicionals: un situat cap a la meitat del recorregut i dos més a la part final, cap d’ells superior als deu metres. L’ambient és fred i humit, amb passos molt estètics, petites sales i alguna gorga que arriba una mica per sobre de la cintura, elements que se succeeixen mentre el riu subterrani va guanyant força. Després d’una sala ampla, la cavitat s’obre de manera sobtada a l’exterior a través de la boca inferior, un impressionant pont natural que apareix de cop davant nostre i que constitueix un dels punts més espectaculars de la travessa. Un cop a fora, descendim uns metres entre grans blocs i abandonem el torrent cap a la dreta per enllaçar amb el camí d’accés, que ens retorna al vall de l’Ara i al camí d’aproximació.
RETORN
Un cop al camí d’accés, només ens queda desfer tot el camí d’aproximació.