도스리우스 최고의 MTB 라이딩 경로

Sant Andreu del Far Església de nau única orientada de llevant a ponent, amb absis de planta poligonal, amb contraforts laterals i a les arestes. Té dues capelles laterals adossades, a manera de creuer. La nau és coberta amb tres voltes per aresta gòtica, amb nervis de pedra granítica, i totes les claus de volta estan esculpides, igual que les mènsules d’arrencada dels nervis, les quals representen caps humans. La coberta de la nau és de teula àrab a dues vessants, acabades amb una senzilla imbricació de teula i maó. Les façanes són de paredat comú i arrebossades, i les zones angulars de grossos carreus ben tallats. Font: Ajuntament de Dosrius

Del s.XVII. Construcció cilíndrica, limitada amb gruixuts murs de paredat que tenien la funció de mantenir la temperatura constant. Coberta amb volta de pedra de mitja taronja i teula àrab amb ràfec. Al costat nord hi ha tres contraforts de paredat i la boca de sortida del gel. Aquest es feia en un passadís-mina, que va desaparèixer en ser remodelat l’entorn i el camí. Font: Ajuntament de Dosrius

Parc i Font de la Llorita Aquest indret, molt a la vora del centre urbà, va ser des dels anys cinquanta un lloc d'esbarjo per a molts llavanerencs. Al costat de la riera i a l'ombra de les alzines i altres arbres centenaris, es va construir una font i diversos bancs; durant alguns anys, també s'hi instal·lava, a l'estiu, un petit "merendero". Eren moltes, les colles d'amics que als vespres d'estiu es portaven les taules i cadires per anar a sopar sota la fresca dels arbres. També s'hi organitzaven ballades de sardanes i altres actes festius i també era un lloc habitual per als infants de les escoles que hi anaven, la tarda del dijous gras o altres dies, a fer una excursió i berenar. Font: Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres

Es Roca Foradada de Can Planes.

좋은 아침 코스입니다. 어려움이 없습니다

It has an archaeological curiosity that is not always clearly explained, and I'm not making this up; it is documented as an artificially built granite block and is related to the Chalcolithic or Megalithic period between 2200 and 1800 BC, which suggests that it is not just a rock with a hole but could have been a prehistoric burial chamber where burials or funerary rituals were performed in prehistory.

This holm oak tree served for decades as a reference tree to mark the boundary between various properties in the area, a common custom before there were clear plans. Some elderly residents remember that, in the mid-20th century, the first meetings were held there to organize the cleaning of the roads before the rainy season. The point continues to be the natural beginning of the route towards the old road from Granollers to Cardedeu, with a flat and obvious access. A tree that, more than a century old, is a living memory of the territory.

I walk through dense woods where a huge pine tree once stood, serving as a landmark for the charcoal burners and shepherds of Montseny. The tree fell decades ago, but its name still marks the spot. The path, surrounded by silence and the scent of resin, retains that feeling of a natural border between two valleys. On clear days, the air here seems cleaner, as if it still holds some of the spirit of the old pine.