FRANCESC

Caram amb el mestre Eolo! Avui ha bufat amb ganes, decidit a posar-nos a prova. Les ràfegues ens feien dansar sobre les màquines, obligant-nos a afinar cadències, a agafar el manillar amb fermesa i a tenir tots els sentits en mode alerta total. A l’alçada d’Olesa, dos companys han enfilat cap a Vallirana, mentre la resta hem continuat endavant, navegant entre cops de vent que semblaven voler-nos desmuntar. Però ai, amics… quan hem fet mitja volta, tot ha canviat. L’aire de cua ens ha empès com una mà amiga, i la tornada ha estat un sospir, un regal, un “vist i no vist” que ens ha fet volar. Hem patit i hem gaudit a parts iguals, com toca en una sortida d’aquelles que recordes amb somriure. Temperatura ideal, companyonia impecable. La pujada al castell queda pendent, però no pas oblidada. A la propera, més i millor —i si el vent vol guerra, nosaltres encara més ganes de batalla.

Impossible arrancar a les 05:30h., m’excuso amb els Corbike i en desperto a les 09:30h. Ara si, amb les piles carregades i, en horari de jubilat total, faig l’entrenament previst. Quin goix el creuar-me amb la colla a l’alçada de SJD. Lleuger vent en contra però que s’ha gestionat be fins arribar a Olesa i fer l’avituallament previst. Les series en pujada no podien faltar, 3x10’Z3R5’. Dia clar fins que de nou s’ennuvola i torna la tristor de l’hivern. A la propera, més i millor.

Dia gris, humit, però temperatures adients pel meu gust. Ruta perfecta per agafar fons d’armari cara a la Brevet de S.F. Els desnivells espaiats ajuden a fer una bona recuperació. Degut a un camió avariat el començament de les costes, 1ª vegada que las hi fet tot sol fins a Sitges. Ara, toca recuperar ràpid per demà afrontar amb garanties l’entreno que pertoca. L’avituallament consistent els 80km., m’ha salvat el dia. A la propera, més i millor.

Cada dia és una aventura, mai saps si et mullaràs o arribaràs amb sol. Avui, per variar, només hem pillat un suau “xirimiri” ja de tornada. Matinal amb ritme còmoda Z2 per activar la musculatura. I com sempre, a la propera, més i millor.

Malgrat les quatre punxades i el fred intens dels primers quilòmetres, hem tirat endavant amb ganes. El vent frontal ens ha posat a prova, però també ens ha fet treballar els rebufos com equip. A la pujada al Tibidabo hem enllaçat amb el grup C i, plegats, hem coronat per acabar compartint un te ben merescut al poliesportiu del Centre. Ritme exigent, esforç compartit que ens obligat a treure el millor de cadascú. A la propera, més i millor —i tots sumant-hi.

Després de dies de pluges tossudes, el sol ha tornat a treure el cap, potser només de passada, però prou per recordar-nos com n’és de valuós quan s’hi posa. Amb una sensació tèrmica de 6 °C, l’arribada a la fleca d’Olesa es converteix en un petit premi, un refugi càlid abans de posar-nos seriosament a pedalar. I avui tocava apretar. Sèries Z6/7 — 2x10(10”R20”)R5’ d’en peus— d’aquelles que no perdonen. Curtes, sí, però intensíssimes, com bé diuen els Corbike. D’aquelles que et recorden que el cos té memòria, però també límits, i que només els superes quan t’hi llences amb decisió. Cada sessió és un pas més, un petit pacte amb un mateix: esforç ara, recompensa després. I així, entre sol intermitent, aire fred i ganes de seguir creixent, tanquem el dia amb la sensació que a la propera encara hi tornarem amb més força. Més i millor. Sempre.

Aquesta vegada hem esquivat el xàfec per un pèl. El temps jugava a la ruleta russa i, quan menys t’ho imagines, et regala la clàssica del “pop”. Tot i així, temperatura ideal i l’asfalt brillant com un mirall després de la pluja. Avituallament a Castefa per recuperar forces i un ritme suau per tornar a agafar bones sensacions. A la propera, més i, segur, molt millor!

Avui sortideta “de tranqui” amb en Jesús, mantenint la Z2 com uns senyors i esquivant els rebufos assassins dels coets amb rodes que ens avançaven per l’autovia com si ens volguessin arrencar les pegatines. Ritme controlat, cap fred i somriure posat. A la propera, més, millor i — si pot ser —, passant nosaltres com un ventijol que ni el veuran de venir.

Comencem el dia envoltats d’una humitat densa, hereva de les boires baixes que ho embolcallen tot i deixen l’asfalt amb aquella pel·lícula d’aigua traïdora que ens obliga a afinar els sentits. El contrast tèrmic entre interior i exterior és tan bèstia que, en sortir de la fleca d’Olesa, les dents ens ballen com castanyoles… però això dura poc. Només cal encarar la pujada cap a Ullastrell per entrar en calor amb la sessió d’avui: 5x (3’ Z3 – 2’ Z4 – 1’ Z5) amb recuperació de 2’. A mesura que el sol guanya força, també ho fan les nostres cames, i la temperatura —finalment— es posa del nostre costat. La tornada, amb un ritme alegre i bona companyonia, acaba de rematar un matí que ha començat fred però ha acabat brillant. A la propera, més i millor.

Avui el dia ens ha rebut amb una boira baixa, d’aquelles que s’arrapen al terra i et recorden que la muntanya sempre té la darrera paraula. L’asfalt, humit i traïdor, feia ballar el cap a cada corba: hi haurà adherència o ens farà la guitza? Però amb prudència, traça fina i cap fred, hem anat deixant enrere els dubtes i els quilòmetres. I, com un premi ben merescut, el sol ha acabat trencant la grisor per acomiadar-nos amb un somriure radiant. La ruta, preciosa de cap a cap, ens ha tornat a enamorar amb el seu entorn i aquell desnivell amable que, en algun tram, s’enganxa com si volgués posar-nos a prova. Jornada superada, sensacions intactes i ganes renovades. Evitar fer-la entre setmana si os agobia el trànsit molt intens en trams interurbans. A la propera, més i millor —perquè dies així són els que fan afició.