アルジェメシでののおすすめグラベルライド

El convent d'Aigües Vives, també anomenat Reial Monestir de Santa Maria d'Aigües Vives, és un antic monestir amb orígens que es remunten al segle XIII. L'edifici actual es va construir durant els segles XVI i XVII, amb els corresponents estils, renaixentista i barroc, si bé l'ala nord es va acabar en el segle XVIII. El monestir va pertànyer a l'orde dels agustins, orde que custodiava la imatge de la Mare de Déu d'Aigües Vives, patrona de la ciutat de La Barraca d'Aigües Vives. A mitjan segle XIX, a conseqüència de la desamortització de Mendizábal, els monjos hagueren d'abandonar el cenobi. Aquest va passar a mans dels barons de Casanova, que el destinaren com a habitatge rural. L'any 1977 el monestir fou adquirit i reformat per a destinar-lo a hotel residència per Antonio Vidal Bellver (fotògraf i empresari de Carcaixent). Actualment és propietat d'un empresari hoteler de Gandia. El 2024, la Generalitat Valenciana va instar els nous propietaris a fer obres per a mantenir aquesta obra major que ha patit un deteriorament progressiu com a conseqüència de robatoris, vandalisme i abandonament.

La ruta per la mota dreta del riu transcorre entre les cases del poble i el propi riu.

バルクス峠はバレンシアの定番です。そのヘアピンカーブは、周囲の山々と地中海沿岸のパノラマの上に続いています。

It is part of the set of iron bridges over the Júcar along the Ribera.

Be careful with precipitation and even with high humidity, the pavement fogs up completely and becomes slippery.

The Garrofer spring is a spring where water, coming from the Agulles aquifer, flows happily through two pipes and is channeled to an adjacent washhouse. Despite the warning that the water is not potable (as it is not chlorinated or subject to any health control), thousands of Alzire residents travel up to thirteen kilometers and sometimes form long queues to fill their water jugs.

Wonderful reconstruction of a workplace.

The wonderful setting surrounds a fairytale monastery.